.

.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 2009. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 2009. Mostrar tots els missatges
STAGNUM – Programació cultural a l’Estany és fruit de la col·laboració de 2 entitats: l’Ajuntament de l’Estany i l'Albergueria-Centre de Difusió Cultural del Bisbat de Vic / Monestir de Santa Maria de l’Estany.
Totes les activitats tenen lloc en el marc del monestir romànic de Santa Maria de l’Estany.
Espais: claustre i església del Monestir de Santa Maria de l'Estany.
L'Estany (Moianès)

POESIA ¿amb?, ¿i?, ¿més?, ¿per?, ¿sobre? MÚSICA

La Balada de l’holandès errant del poeta Gerard Horta es troba amb la música de Triulet. Dos textos, dues escriptures, dos discursos que s’han confeccionat des de la llunyania. Així, doncs, el material abraça dos objectes autònoms que pretenen valer-se per si mateixos tant a nivell formal com pel que fa als continguts. Per una banda un text poètic, acabat i publicat, i per una altra una textura musical dissenyada i enregistrada. Ambdós projectes han estat escrits des de la independència. Per tant, sembla que fusionar-los sigui un gest arbitrari i capritxós. Intentarem mostrar fins a quin punt això no és així.


El text poètic

La Balada de l’holandès errant [fauleta per a quasi-cadàvers] irromp com un diàleg a quatre veus, sota la forma d’un torrent de versets que travessa un dels paisatges quotidians d’Occident: l’infern. Enllà de líriques dolceses, l’infern se situa en les consciències, en moments de la vida, en la racionalitat macabra del model de relacions socials en què vivim, en l’enganyifa putrescent de la transacció política patida des del 1975 fins ara, en l’anorreament que provoca un món desbordant...
Reprenent la faula del veterà mariner mocós que estableix un pacte amb el dimoni, les presències de l’ondina i d’una dona diguem-ne immaculada faran abaixar el cel a la terra mentre, a Mart, l’holandès errant redimeix qui sap què. La distància que du aquest mariner de violar i matar a estimar és menor del que es podria concebre: al capdavall, la monstruositat apareix aquí com una pràctica generalitzada.

El text musical
L’activitat musical de Triulet parteix de la creació d’un repertori musical original que es basa en la formació clàssica i bàsica del rock: trio de baix, bateria i guitarra. Amb aquestes tres veus es tracta de passejar-se per les harmonies (bàsicament pedals i cadències simples) posant l’accent en un treball mètric i formal (temps compostos, amalgames, canvis d’accents i polirítmies). El treball tímbric i harmònic queda supeditat a aquests paràmetres principals. D’altra banda, la configuració del repertori ha estat pensat tot defugint la idea clàssica de tema o cançó. Tenint-hi com a material musical base diferents línies, aquestes es reordenen en funció de l’objectiu musical que en cada cas es dóna.

Gerard Horta

Com a poeta ha publicat Queda’t a Macau i aprèn-ne! (L’Aixernador, Argentona, 1991); L’erecció de l’instint espiritual (o l’amor dels trobadors) (L’Aixernador, Argentona, 1995); Nit a Chiapas (Edicions 62-Empúries, Barcelona, 2000), i Balada de l’holandès errant [Fauleta per a quasi-cadàvers] (Edicions de 1984, Barcelona, 2005). Actualment enllesteix la darrera versió del seu cinquè poemari, Paradís.
Fins al 2003, any en què va abandonar voluntàriament els escenaris, havia rodat en més d’un centenar de recitals poètics arreu de Catalunya, sol o acompanyat, una tasca empresa a la dècada dels anys vuitanta amb Enric Casasses, Jordi Pope, Genís Cano, Pau Riba, Noel Tatú, Dolors Miquel, Sebastià Roure, David Castillo, Albert Mestres, Joan Vinuesa, Jaume Sisterna, Meritxell Sala, Juan Nicho, Víctor Nik, Josep Pedrals, Eduard Escoffet, Núria Martínez i altres companys. A mitjan anys noranta ho havia fet amb l’acompanyament musical de bandes de rock creades per a l’avinentesa.
Ha traduït la poesia de Jim Morrison (Lord & The New Creatures) al català (una mostra de la qual fou publicada el 1989 a Lletra de Canvi), i des del 1987 ha publicat més d’una cinquantena d’articles i textos literaris i poètics al diari AVUI i a les revistes Eroz, Revista d’Artesà, Trilateral, Full internacional d’investigacions poètiques, Mania. Revista de filosofia, Transversal, Illacrua, Vertigen, Lletres a plom, Punt de lectura, El Triangle i Catalunya, i als reculls Escriptura. Creació Jove Mercè’98, Lo nuevo y lo viejo. ¿Qué hay de nuevo, viejo? i Arxiu FX. La ciutat buida, de Pedro G. Romero. Igualment, ha publicat més de 50 ressenyes de llibres sobre ciències socials i cultura al Suplement mensual d’Història i al Suplement setmanal de Cultura del diari AVUI, fins al 2007. Ha estat membre del tribunal del Premi Creació Jove Mercè’98 (Ajuntament de Barcelona), i del Premi Marià Manent de Poesia (Ajuntament de Premià de Dalt - Societat Cultural Sant Jaume, 2003-2007), i del Premi Arts i Lletres a la memòria de Valerià Pujol (Ajuntament de Premià de Dalt - Societat Cultural Sant Jaume, 2003-2007).
Dins l’àmbit de l’antropologia, ha escrit els llibres De la mística a les barricades [el qual obtingué el XXII Premi d’Assaig Carles Rahola l’any 2001] (Proa, Barcelona, 2001); Cos i revolució. L’espiritisme català o les paradoxes de la modernitat (Edicions de 1984, Barcelona, 2004), i L’espai clos. Fòrum 2004: notes d’una travessia pel no-res (Edicions de 1984, Barcelona, 2004). Junt amb Manuel Delgado, ha publicat Carrer, festa i revolta. Els usos simbòlics de l’espai públic a Barcelona (1951-2000) (Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura, Barcelona, 2003), i, junt amb el també antropòleg Joan Bestard, Les porteries a Barcelona (Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura, Barcelona, 2006). Igualment, ha publicat dues dotzenes de textos en revistes d’antropologia i història, a més de dur a terme una quarantena de conferències sobre diverses dimensions de l’antropologia amb relació a la societat contemporània a Catalunya i l’estat espanyol.

Triulet

Gerard Rosich: guitarra
Miquel Ferrés: bateria
Nicolas Bernard: baix
Lloc: Barcelona
Creació: Octubre del 2005.
www.myspace.com/triulet

Triulet neix a la tardor del 2005 com a resultat de la reunió de Gerard Rosich, Miquel Ferrés i Toni Martí, que ja havien col·laborat amb breus interrupcions des de l’any 1995 en les formacions Ivo Naïf i Objectif Bac. Després de nombroses col·laboracions amb altres propostes musicals com ara L’Orquesta Lidia, el cor Aurica, la companyia de teatre musical La Oca Underground i el grup OscarAbrilAscaso+Sedcontra, decideixen engegar plegats un projecte de grup instrumental que tingués com a referència bàsica el rock en el sentit més ampli del terme. A l’estiu del 2006 hi ha un canvi de baixista: s’hi incorpora el músic francès Nicolas Bernard, que té una llarga experiència professional a França, i es posen a treballar en la creació d’un repertori original. Al final del 2006 enregistren el repertori en directe a l’Espai Jove Boca Nord i tot seguit, al principi del 2007, comencen a fer concerts (vegeu la relació de concerts).
Per tal potenciar les composicions inicien un treball amb l’artista visual Ivan López Tomé (Flux Escena Visual) que s’encarrega de les projeccions en concert de Triulet. Presenten aquest treball al Festival LOOP 2007 i arran de la bona acollida es converteix en una col·laboració estable. A l’estiu del 2007 decideixen enregistrar la primera maqueta i es tanquen una setmana a l’estudi d’enregistrament. Després de l’estiu presenten la maqueta al concurs (“Escena oberta” del Festival Hipersons) i són seleccionats entre diverses bandes per tocar a la sala Apolo[2] amb els grups Manel i Funkilljazz.
Al començament de la tardor del 2007 emprenen una col·laboració amb el poeta Gerard Horta (amb una llarga trajectòria literària reconeguda) a fi de preparar un espectacle poètico-musical que adapti el seu poema en set actes Balada de l’holandès errant [Fauleta per a quasi-cadàvers] (Edicions 1984, Barcelona, 2005, ISBN: 84-96061-54- X), el qual s’estrena a l’agost del 2008 a les Festes de Gràcia (Barcelona).
Les fites del grup per al 2008 són presentar-se als diferents festivals i concursos afins a l’estil musical (LEM Off, inVICtro, BAM, Altaveu FRONTERA, Setmana Poètica de Sant Cugat...), establir una xarxa de col·laboracions estable amb grups del País Valencià, la Catalunya Nord i el sud de França, especialment, Perpinyà, Montpeller i Tolosa de Llenguadoc, que permeti la mobilitat per dur a terme concerts arreu del territori de l’arc mediterrani, enregistrar el seu primer disc, presentar l’espectacle peètico-musical amb en Gerard Horta arreu dels Països Catalans i produir el seu primer espectacle amb música, dansa i imatge.

18 de juliol, TALLER DE GOSPEL a càrrec d’Emmanuel Djob


Horari: de 10 a 1 del matí i de 3 a 5 de la tarda
Preu del taller, 30 €. Inscripcions al Consorci del Moianès, 938 301 418
A les 7 del vespre, concert de tots els participants del taller al claustre (entrada lliure)

Emmanuel Djob

Emmanuel Djob, d'origen camerunès, és mestre i director de corals des dels quinze anys. Realitza estudis musicals a Yaoundé i participa a la coral de gospel de l'església del seu barri. Als 25 anys deixa Camerun per anar a estudiar en una de les ciutats culturalment més importants del món: París.
A París continua els seus estudis i fa les seves primeres actuacions per Europa. Poc després es desplaça al sud de França, on funda amb altres músics la Massilia Gospel Experience, l'escola de gospel de Marsella, on dóna classes de tècnica vocal, llenguatge del gospel, cant i instrumentació.
L'any 1996 Emmanuel Djob crea els The Black and White Gospel Singers, un dels grups de gospel més importants d'Europa i, sens dubte, el més creatiu: un grup ple de fusions i mestissatges entre gospel i músiques modernes (blues, reggae, hip-hop...). Col·labora també amb grups mítics com The Clara Ward Gospel Singers o Golden Gate Quartet.
Amb un domini amplíssim de la tessitura i un gran control del falset, la seva veu esdevé un instrument molt versàtil: càlida i tendra en les balades, potser una mica bluesy en els tempos ràpids. La seva predilecció pel hard gospel el converteix en un shouter d'una presència escènica impressionant.
És fundador de diverses formacions de gospel i espirituals negres a l'Àfrica i a Europa, com The Black Cross Quartet, The Sinai’s Voices, Bayembi's International, o Gospelize It Mass Choir.

8 d'agost VII BACHIANA. Albert Bover, piano. Obres de J.S. Bach. 10 de la nit al claustre


Albert Bover

Albert Bover va estudiar harmonia i piano clàssic a Barcelona. Després va estudiar jazz a Barcelona i a Nova York amb Fred Hersch, Barry Harris, Sal Mosca i Jackie Byard. Més recentment ha estudiat piano clàssic amb Sophia Rosoff, i ha rebut classes d’Ethan Iverson, Fred Hersch, Miles Okazaki i Ralph Alessi. Ha tocat amb Al Foster, Art Farmer, Harold Land, Kenny Wheeler, Mark Turner, Seamus Blake, Eddie Henderson, Sonny Fortune, Jesse Davis, Marc Johnson, Jeff Ballard, Guy Lafitte, Ed Thigpen, Oliver Jackson, Kenny Wheeler, Ralph Moore, Idris Muhammad i Dick Oatts, i amb músics d'aqui com Perico Sambeat, Chano Domínguez, Javier Colina, Albert Sanz i Guillermo Mcgill. Ha col·laborat en projectes amb músics de flamenc, com Miguel Poveda i Chicuelo, i de música andalusí, com Dris el Maloumi. Ha participat en quasi tots els festivals de jazz del país i ha actuat per Europa, Marroc i Japó.
Toca actualment a trio amb Masa Kamaguchi, contrabaix, i amb David Xirgu, bateria, i a duo amb Horacio Fumero. Forma part dels grups de Gorka Benítez, Bruce Arkin, Julian Vaughn, Eladio Reinón i Vicente Espí.
Ha gravat com a líder en formació de trio Esmuc blues, Live in Jamboree, en duo amb Horacio Fumero els discos Caminhos cruzados i Duo, i a piano sol Old bottle, new wine. També ha gravat com a acompanyant en discos de Perico Sambeat, Gorka Benítez, Chris Kase, Bruce Arkin, Bob Sands, Xavi Maureta, etc.
És professor de piano de l’àrea de jazz de l'Escola Superior de Música de la Universitat de Catalunya (ESMUC). Compositor i intèrpret de la banda sonora de la pel.lícula Tren de sombras de José Luis Guerín.
Albert Bover és "artista Steinway".