Divendres 14 d'abril, 18.30 a l'església
10€
Jean-Pierre MENUGE, flauta de bec
Pavel AMILCAR i Caroline MENUGE, violins barrocs
Thor JORGEN, viola de gamba
Amandine MENUGE, violoncel barroc
Esteban MAZER clavecí
John DOWLAND (1563-1626)
Lachrimae Antiquae
Flauta, violí, viola de gamba i baix continu
Paolo CIMA (1570-1622)
Sonata en la menor
Flauta, violí i baix continu
Dario CASTELLO (c. 1590 – c. 1658)
Sonata seconda
Flauta i baix continu
Heinrich BIBER (1644-1704)
Sonata del Rosari «La Crucifixió»
Violí i baix continu
Bartolomeo da SELMA (1595? – després de 1638)
Susanna Passegiata
Viola de gamba
Girolamo FRESCOBALDI (1583-1643)
Canzona seconda à due canti et due bassi
Flauta, violí, violoncel i baix continu
John DOWLAND (1563-1626)
Lachrimae Tristes
Flauta,
violí, viola de gamba i baix continu
Vostè ha dit barroc...
"L'home mai s'assembla més a si mateix que quan està
en moviment." (Le Bernin). A la fi del segle XVI es va produir una de les
majors transformacions ideològiques i estètiques de la història d'Occident,
entre el Renaixement i el barroc. La música està totalment involucrada en
aquesta poderosa renovació estètica, desmentint aquells
que diuen que encara es retardaria darrere de les altres arts. Se suposa que la
música barroca neix al principi del segle XVII amb l’òpera i acaba amb la mort
de J. S. Bach el 1750, però és difícil de limitar-la entre unes dates
concretes. A més de l'òpera i en paral·lel al creixement de la melodia vocal, la
música instrumental és sens dubte un dels millors èxits de l'art barroc. El
virtuosisme vocal s'adapta a la llengua del violí, la flauta, el violoncel, la viola
de gamba i el clavecí, amb el mateix desig expressiu i sensual. Els canvis
bruscos de ritmes, la successió de ritmes evoquen els contrastos de corbes i
contracorbes, les oposicions dinàmiques entre piano i forte evoquen les
alternances de llum sobtades, i els adornaments, sovint fruit d'improvisació, amb
els quals els músics enriqueixen les melodies, es refereixen als elements
decoratius que impulsen les arquitectures. El trompe-l’oeil, car
als pintors del XVI italià, troba la seva
contrapartida en una mena de “trompe-l’ouïe”, il.lusió auditiva de la qual les mateixes figures del violí donen el millor exemple. Mai
oblidem que totes aquestes peces van ser escrites originalment per a la
diversió. Per tant, és per al
plaer que les oferim, el seu per sentir-les, i el nostre per jugar-hi.
Art barroc, art sacre...
A la fi de l'edat mitjana i durant tot el segle XVI,
l'Occident coneix una de les més grans transformacions ideològiques i
estètiques de la seva història. Amb
el Renaixement i després amb el barroc entrem de ple en la història moderna. El retorn als textos antics dona un nou estat a la
redacció i restaura la seva primacia. Al mateix temps la invenció de la
impremta fa més accessibles els textos de l'Antic Testament. En relació directa
amb el missatge diví, tothom està cridat a inventar una nova relació amb el
sagrat. L'autoritat del papa és desafiada per Luter, Calvino, Zwingli ...
En una revolució que va afectar fortament el món
occidental, les arts i la música en particular s'han d'aplicar a moure, fer-ho
millor, per posar en moviment els arts com els planetes giren al voltant del
sol. Le Bernin, escultor virtuós de marbre immòbil, va escriure: “L'home mai s'assembla més a si mateix que
quan està en moviment”. Els homes del Renaixement van captar
ràpidament com la música podia ajudar a la comprensió d'un text sagrat o profà.
És l'adveniment de l’stylo recitativo i l'era dels grans oratoris que
exalten el sentiment religiós i promouen la conversió de les ànimes.
En aquest dia particular de la litúrgia catòlica que commemora la Passió
de Crist, el nostre programa és un homenatge als compositors del barroc
humanista que van posar el seu art al servei de l'home, de les seves creences i
dels seus valors universals.
