La Balada de l’holandès errant del poeta Gerard Horta es troba amb la música de Triulet. Dos textos, dues escriptures, dos discursos que s’han confeccionat des de la llunyania. Així, doncs, el material abraça dos objectes autònoms que pretenen valer-se per si mateixos tant a nivell formal com pel que fa als continguts. Per una banda un text poètic, acabat i publicat, i per una altra una textura musical dissenyada i enregistrada. Ambdós projectes han estat escrits des de la independència. Per tant, sembla que fusionar-los sigui un gest arbitrari i capritxós. Intentarem mostrar fins a quin punt això no és així.
El text poètic
La Balada de l’holandès errant [fauleta per a quasi-cadàvers] irromp com un diàleg a quatre veus, sota la forma d’un torrent de versets que travessa un dels paisatges quotidians d’Occident: l’infern. Enllà de líriques dolceses, l’infern se situa en les consciències, en moments de la vida, en la racionalitat macabra del model de relacions socials en què vivim, en l’enganyifa putrescent de la transacció política patida des del 1975 fins ara, en l’anorreament que provoca un món desbordant...
Reprenent la faula del veterà mariner mocós que estableix un pacte amb el dimoni, les presències de l’ondina i d’una dona diguem-ne immaculada faran abaixar el cel a la terra mentre, a Mart, l’holandès errant redimeix qui sap què. La distància que du aquest mariner de violar i matar a estimar és menor del que es podria concebre: al capdavall, la monstruositat apareix aquí com una pràctica generalitzada.
El text musical
L’activitat musical de Triulet parteix de la creació d’un repertori musical original que es basa en la formació clàssica i bàsica del rock: trio de baix, bateria i guitarra. Amb aquestes tres veus es tracta de passejar-se per les harmonies (bàsicament pedals i cadències simples) posant l’accent en un treball mètric i formal (temps compostos, amalgames, canvis d’accents i polirítmies). El treball tímbric i harmònic queda supeditat a aquests paràmetres principals. D’altra banda, la configuració del repertori ha estat pensat tot defugint la idea clàssica de tema o cançó. Tenint-hi com a material musical base diferents línies, aquestes es reordenen en funció de l’objectiu musical que en cada cas es dóna.
El text poètic
La Balada de l’holandès errant [fauleta per a quasi-cadàvers] irromp com un diàleg a quatre veus, sota la forma d’un torrent de versets que travessa un dels paisatges quotidians d’Occident: l’infern. Enllà de líriques dolceses, l’infern se situa en les consciències, en moments de la vida, en la racionalitat macabra del model de relacions socials en què vivim, en l’enganyifa putrescent de la transacció política patida des del 1975 fins ara, en l’anorreament que provoca un món desbordant...
Reprenent la faula del veterà mariner mocós que estableix un pacte amb el dimoni, les presències de l’ondina i d’una dona diguem-ne immaculada faran abaixar el cel a la terra mentre, a Mart, l’holandès errant redimeix qui sap què. La distància que du aquest mariner de violar i matar a estimar és menor del que es podria concebre: al capdavall, la monstruositat apareix aquí com una pràctica generalitzada.
El text musical
L’activitat musical de Triulet parteix de la creació d’un repertori musical original que es basa en la formació clàssica i bàsica del rock: trio de baix, bateria i guitarra. Amb aquestes tres veus es tracta de passejar-se per les harmonies (bàsicament pedals i cadències simples) posant l’accent en un treball mètric i formal (temps compostos, amalgames, canvis d’accents i polirítmies). El treball tímbric i harmònic queda supeditat a aquests paràmetres principals. D’altra banda, la configuració del repertori ha estat pensat tot defugint la idea clàssica de tema o cançó. Tenint-hi com a material musical base diferents línies, aquestes es reordenen en funció de l’objectiu musical que en cada cas es dóna.